Inici / Arxiu de Raúl Torner

El Parc Natural dels Ports, un massís que sobrepassa els límits de les Terres de l’Ebre i s’endinsa a les províncies de Terol (Aragó) i Castelló (País Valencià), és un refugi d’una fauna i flora molt riques. Hi destaca la presència de la cabra hispànica, una espècie que pot trobar-se fàcilment si t’endinses en aquestes muntanyes. Si les recorrem entre les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta, hi trobem extensos boscos de pi silvestre, precioses valls amb alzinars, i també una població considerable de faig, que ho converteixen en un paisatge típic de muntanya.

Els pobles de muntanya, situats als peus d’aquest massís, comparteixen moltes de les seves tradicions, com per exemple, l’artesania de les fibres vegetals per a fer objectes quotidians, entre ells cistelles i utensilis de cuina, com és el cas dels pobles del Mas de Barberans o Alfara de Carles. Altres localitats pintoresques de muntanya a tenir en compte són Paüls, Arnes o Horta de Sant Joan, el paradís natural on Picasso va trobar-hi la inspiració.

Els 5 llocs imprescindibles del Parc Natural dels Ports

Boscos de pins, senderes que s’endinsen per la muntanya, rierols i vistes magnífiques del Delta de l’Ebre. Els Ports de Beseit amaguen espais naturals veritablement paradisíacs, i volem que no et perdis els que són més representatius. Fes un cop d’ull a aquests imperdibles!

  1. Estrets d’Arnes: Potser un dels llocs més singulars que amaga aquest massís, les muntanyes més salvatges de la Catalunya meridional. Un rierol s’obre pas entre abruptes parets, entre paisatges de pinars, matollars i prats. Els amants del senderisme i l’escalada hi trobaran un paisatge perfecte per a gaudir dels seus esports preferits.
  2. Font Nova: La zona de la Font Nova, prop d’Alfara de Carles, és un altre dels imperdibles. El barranc de la Vall de l’Infern i el de la Coscollosa són encara llocs verges i inhòspits, on les cabres salvatges s’hi passegen al seu aire. Si vols veure unes boniques postes de sol amb tota la plana del Delta de l’Ebre als teus peus, des d’aquí hi trobaràs unes vistes privilegiades.
  3. La Vall: T’imagines un paisatge alpí a pocs quilòmetres de la costa? A mesura que ens endinsem al barranc de la Vall, deixem enrere els camps d’oliveres per a gaudir dels boscos de pi i alzina. A poc a poc, el barranc va donant pas a imponents parets de roca, i el paisatge es torna totalment d’alta muntanya.
  4. El mirador al cim de Caro: Una de les imatges més espectaculars dels Ports és observar el paisatge des del nou mirador situat al cim de Caro. S’hi accedeix a través de la carretera que puja des de Roquetes, creuant una zona completament boscosa. En dies clars, es pot observar la desembocadura del riu, mentre que quan la meteorologia canvia, es pot gaudir d’un poètic mantell de boira.
  5. Faig Pare: Prop de La Sénia és recomanable conèixer el Faig Pare, que té una majestuosa arrel descoberta i plena de formes capritxoses que el converteixen en un dels arbres més bells del Parc Natural dels Ports. Declarat arbre monumental pel DARP el 3 de desembre de 1992, està situat dins de la reserva natural parcial de la Fageda dels Ports.

La serra del Montsià és un conjunt muntanyós, paral·lel al litoral mediterrani, situat al sud de les Terres de l’Ebre. Serralada relativament alta i molt a prop de la línia de costa, la serra del Montsià és un punt de referència geogràfic i privilegiat mirador de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports.

El seu punt més alt és la Torreta del Montsià (764 m), al centre de la serralada. Un altre cim emblemàtic és la Foradada, situada al nord de la Torreta, car és un magnífic mirador natural sobre el delta de l’Ebre.

Es va formar fa 25 milions d’anys durant l’orogènia alpina. La serra destaca per la singularitat del seu relleu calcari, per mantenir ecosistemes naturals mediterranis representatius, i pel seu interès biogeogràfic, en constituir el límit sud per a algunes espècies extra-mediterrànies i un important enclavament d’elements meridionals.

Aquest espai natural vora el litoral, malgrat l’elevada freqüentació humana que ha sofert i alguns incendis, es manté poc alterat, raó per la qual ha estat inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental. L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil, per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que ocupa les comarques del Montsià (hemidelta dret) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre).

El Delta de l’Ebre està format per dos zones clarament separades pel riu, la part dreta i la part esquerra del delta. De les poblacions que en formen part de l’hemidelta dret, destaquem Amposta, que juntament amb el Poblenou del Delta, té una major representació d’habitants. També cal destacar Sant Carles de la Ràpita com a límit del Delta per la part inferior i Sant Jaume d’Enveja com una de les poblacions més amplies del Delta de l’Ebre. El centre d’interpretació de les llacunes del Parc Natural del Delta de l’Ebre és troba a la Bassa de l’Encanyissada i popularment anomenada la Casa de Fusta.

De l’hemidelta esquerre, destaquem la població de Deltebre, on trobem la seu del Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Ampolla com a límit superior del Delta de l’Ebre. D’altra banda, el seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d’una gran part de la seva superfície i amb el seu pes agrícola. Des dels següents enllaços poden visitar alguns dels atractius turístics i gastronòmics de les Terres de l’Ebre!